CONCLUSIONS

Els resultats del qüestionari realitzat a 47 estudiants universitaris permeten obtenir una visió global sobre la percepció de l’accés, l’ús i les competències digitals dels joves en situació de vulnerabilitat. L’anàlisi de les respostes posa de manifest tant els avanços existents com les mancances que encara persisteixen en relació amb la bretxa digital.

Per tal d’elaborar aquestes conclusions, s’han tingut en compte els resultats obtinguts a totes les preguntes del qüestionari. Després d’analitzar les dades, es poden extreure diverses conclusions rellevants:

1. En relació amb l’accés a la tecnologia, la majoria dels participants considera que les despeses tecnològiques suposen una càrrega econòmica important per als joves en situació de vulnerabilitat. Aquest fet evidencia que el cost dels dispositius i de la connexió a Internet continua sent un factor clau que contribueix a la bretxa digital.

2. Pel que fa a la connexió a Internet, es constata que una part significativa dels joves vulnerables no disposa d’una connexió Wi-Fi estable a casa, o bé té una connexió lenta o limitada. Aquesta situació dificulta l’ús continuat i eficient de les TIC amb finalitats educatives o laborals.

3. Davant la manca de recursos al domicili, els espais públics i comunitaris, com biblioteques, centres cívics o la universitat, emergeixen com a punts essencials per garantir l’accés a les TIC. Això posa de manifest la importància de reforçar aquests espais com a recursos d’inclusió digital.

4. Malgrat les dificultats d’accés, els participants perceben que els joves en situació de vulnerabilitat fan un ús relativament freqüent de les TIC, especialment per a la recerca d’informació educativa o laboral. Això indica que la tecnologia és percebuda com una eina necessària i útil, tot i les limitacions existents.

5. Pel que fa al tipus d’ús, les xarxes socials i la comunicació són identificades com els usos principals de les TIC, per davant d’altres usos com els estudis o el treball. Aquest fet suggereix la necessitat de potenciar un ús més educatiu i formatiu de les tecnologies.

6. En relació amb les competències digitals, la majoria dels participants considera que els joves vulnerables presenten dificultats significatives, especialment pel que fa a la seguretat i la privacitat en línia. Aquesta percepció reflecteix una preocupació clara davant la manca d’habilitats per protegir-se en entorns digitals.

7. Quant a la formació prèvia, els resultats indiquen que, segons la percepció dels enquestats, la majoria dels joves no ha rebut formació específica en competències digitals avançades o ciberseguretat, o bé aquesta ha estat informal i incompleta.

8. Tot i això, es destaca una percepció majoritàriament positiva pel que fa a l’interès dels joves vulnerables a rebre formació en competències digitals, fet que reforça la viabilitat de programes educatius orientats a millorar les seves habilitats digitals.

9. Finalment, les propostes recollides apunten de manera clara a la necessitat de millorar l’accés a dispositius i connexió, reforçar la formació en competències digitals i seguretat en línia, i oferir acompanyament educatiu a través d’espais públics i professionals de l’àmbit social i educatiu.

     En conclusió, aquest estudi posa de manifest que, tot i l’ús habitual de les TIC, la bretxa digital continua present entre els joves en situació de vulnerabilitat. Es fa evident la necessitat d’intervencions educatives i socials que garanteixin un accés equitatiu a la tecnologia i fomentin un ús segur, crític i formatiu de les TIC, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats en la societat digital actual.